El món de Minority Report no està tan lluny

Entrevista que vaig trobar interessant....

"Llaves y tarjetas de crédito acabarán pronto en el museo"

Tengo 42 años. Nací en Barcelona y vivo en Tarragona. Soy profesor de Ingeniería Informática en la Universitat Rovira i Virgili, especialista en biometría. Estoy casado y tengo dos hijos, de 6 y 8 años. Soy catalanista. Soy ateo. Eres único en huella dactilar y palmar, iris, retina...

Soy único?

Único. Y es algo que puede medirse:

eso es la biometría.

Midamos, pues.

Vea sus huellas dactilares: no las hay iguales en el planeta.

¿Seguro?

La probabilidad de que otro ser humano tenga estas mismas huellas dactilares es de 10-18 (0,0000000000000000001%).

Casi igual a cero, vamos.

Si la población humana es hoy de 6.000 millones de personas, ¡deberíamos multiplicarla por cien para dar con otras huellas digitales iguales! Pero como la Tierra no puede sostener a más de 12.000 millones de personas..., esté tranquilo: es único en ese rasgo.

¿En qué otros rasgos soy único?

En el iris. En la retina. En la red venosa palmar. En la geometría de la mano o de la oreja. En las huellas podales. En la fisionomía del rostro. En la antropometría. En el ADN, presente en sangre, semen, orina, sudor, lágrimas, piel, bulbos de cabellos...

Vamos por partes: iris...

En el aeropuerto de Amsterdam usan ya pasaportes por iris: una máquina te lee el iris, y pasas directo. ¡Más seguro que un policía!

¿No hay dos iris iguales?

No. Pero si remotamente un iris pudiera falsificarse, hay algo imposible de falsificar: la retina, con su compleja red vascular, distinta en cada persona e invisible a simple vista (está detrás de la pupila). Existen detectores para leerla, y se usan en algunos sitios.

¿Gracias a los ordenadores?

La informática y los ordenadores permiten encontrar a quién corresponde una huella dactilar entre millones de huellas de un banco de datos ¡en sólo dos segundos!

¿Se hace aquí?

Los Mossos d´Esquadra, en dos segundos, encuentran la huella más parecida a la que analizan entre las que tienen fichadas. Si quieren buscar entre las fichadas por los DNI - protegidas-,deben pedir permiso al juez.

¿Qué rasgo biométrico es más seguro? La red vascular palmar - venitas de la palma de la mano-es única e irreproducible. Se usa ya para acceder a centros militares, centrales nucleares...

¿Y si un terrorista corta una de esas manos, y la usa para entrar?

Los lectores de iris, dedos o manos detectan temperatura y micropulsaciones para evitar esa trampa. Un órgano muerto no vale.

¿Se usa la biometría ya para accesos?

Yo accedo a mi ordenador personal o a mi móvil sin contraseñas, sólo con mi huella dactilar: es más seguro y práctico. ¡No necesito memorizar claves! Pronto todos los accesos serán así.

¿Cuándo?

Hoy cargamos en los bolsillos llaves de casa, del garaje, del coche, del armario, de la caja fuerte, tarjetas bancarias... ¡Nuestros nietos las verán sólo expuestas en museos!

¿Sí? ¿Y cómo entraremos en casa, cómo sacaremos dinero?

Con nuestro cuerpo. Tu cuerpo dirá quién eres. Dedo, ojo, cara... Todo eso puede medirse y leerse cibernéticamente. Los antiguos egipcios ya usaron rasgos físicos para identificar a obreros de las pirámides (un corte en una oreja, señales...) y evitar que uno cobrase dos veces: ¡prehistoria de biometría a ojo desnudo! Hoy, la inteligencia artificial permite hasta descifrar movimientos y comportamientos.

¿A qué se refiere?

Por el modo de teclear podemos saber quién ha tocado un ordenador. Otro ejemplo: si estás nervioso por algo, te mueves de cierta manera. Si cargas una mochila con bomba, también. En aeropuertos ya hay detectores de estas conductas motrices: activan alarmas para interceptar a esa persona sospechosa e investigarla.

Las máquinas acabarán sabiendo lo que pensamos...

Eso no puede medirse. Y ya se desechó aquella tesis frenológica del siglo XIX que postulaba que la forma de tu cráneo delataba si eras violento o criminal...

Me citaba antes la antropometría...

Nuestras proporciones corporales han determinado altura de mesas, sillas, cocinas, puertas, asientos de coche, tallas de ropa... Le Corbusier estableció una antropometría de uso para arquitectos que sigue vigente…, aunque algunas medidas han cambiado.

¿Cuáles?

Los holandeses son hoy las personas, en promedio, más altas del mundo. O sea, los que hoy más sufren en los asientos de los aviones, de dimensiones anticuadas... ¡Deberían rediseñarse! Los españoles somos hoy 14 centímetros más altos que hace un siglo. Los norteamericanos son los más obesos del mundo..., ¡seguidos de los españoles!

¿Las tallas de ropa y calzado responden a esos patrones corporales?

Sí, por eso varían por continentes. La catalogación antropométrica empezó en la Francia del siglo XIX, cuando su policía creó fichas consignando color de ojos, tipos de nariz (establecieron seis tipos), orejas...: se simplificaba la descripción de sospechosos.

Hasta llegar a los análisis de ADN...

El definitivo carnet de identidad de cada uno... si no hacemos clones de personas.

¿Se usará todo esto para tenernos fichados y controlados?

Para reforzar la seguridad de las personas... o para discriminarnos según la predisposición a tener patologías. Eso pasa con cualquier nueva tecnología: puede usarse bien o mal, y yo creo que esta la usaremos bien.

Entrevista extreta de la Contra de la Vanguardia (28/10/2009).

Euskadi viu en democràcia?

Euskadi, 2009: Patxi López lehendakari amb el suport del PP. Molts diuen que Euskadi ha deixat enrere l’etapa del nacionalisme basc, i que estem entrant en un moment polític on els sentiments nacionalistes “regionals” (basc i català principalment) ja no preocupen a la població.

Segons la meva opinió (i crec que no dic res nou afirmant això), la política del PP i el PSOE per a apropiar-se a qualsevol preu del govern basc i apartar Ibarretxe del mig és clara: PNV governa sempre amb el suport de l’esquerra Abertzale, per tant el que cal fer és il.legalitzar aquest partit a qualsevol preu. Solució: s’inventen una llei només i exclusivament per a aquest objectiu, la llei de partits, que diu que un partit que no condemni la violència ha de ser il.legalitzat i per tant dissolt... i evidentment, no pot fer govern amb el PNV (cal tenir en compte que tot i l’absència de l’esquerra abertzale a les eleccions el PNV va perdre per ben poquet). Ho trobo del tot indignant. Des de quan és un delicte “deixar de fer” alguna cosa??? Jo entendria que si es fes apologia de la violència per a aconseguir un objectiu polític s’actués en contra d’aquest partit... però des de quan per a no condemnar la violència? I posats a fer, ja que tenim la llei de partits... el PP no hauria de condemnar també la violència a la guerra d’Iraq? Que no s’han matat moltíssimes més persones en aquesta guerra que en la violència exercida per ETA? Això sí, que quedi clar: portar a Espanya a una guerra IL.LEGAL és completament democràtic i no passa res, però no condemnar la violència és motiu per a fer fora un partit de l’escena política. En quin país vivim, sisplau?

I no contents amb això... durant aquesta setmana han detingut Arnaldo Otegi per reunir-se amb un grup de gent i intentar crear un nou partit. Quin gran delicte! En la societat democràtica en què se suposa que vivim, si comets un delicte, te’n vas a la presó. I si no el comets, com a ciutadà tens el dret de crear un partit polític, només faltaria. Si Otegi ha comès algun delicte, que se’l jutgi en conseqüència, i si no, que el deixin viure en pau perquè és un ciutadà amb els mateixos drets de reunió i associació que qualsevol altre. El fet que el detinguin perquè suposin que crearà un partit i que aquest partit no condemnarà la violència és ridícul. Des de quan es deté algú perquè se suposa que “delinquirà”?

Fets com aquest només aconsegueixen que la població basca es radicalitzi encara més. La població i els partits independentistes o nacionalistes d’Euskadi no estan rebent un tracte democràtic en l’Espanya del s. XXI. El referèndum d’Ibarretxe (preguntar a la població basca si vol o no la independència), prohibit, el seu partit d’esquerres independentista, il.legalitzat i sense possibilitat de tornar-se a crear... Pel nacionalisme basc, doncs, queda clar que la via democràtica queda impossibilitada. La via de la violència i el terrorisme, evidentment també. Així doncs, quin és el camí a seguir?

Això és bellesa?

Ja des de sempre he pensat que les models de pasarel·la són extremadament primes, poca cosa i sense res on agafar-se, però ja és exagerat que a sobre les aprimin via photoshop tal i com ha fet el senyor amb nom de colònia empalagosa Ralph Lauren.


Realment hi ha algú que ho trobi macu? Que li atragui una dona així? Entrem en el mateix debat de sempre, però és que no acabo d'entendre perquè fan desfilar dones cadavèriques en comptes d'agafar un tipus estàndard normal (deixo a gust de consumidor que s'imagini el seu estàndard normal). Després apareixen tots els trastorns alimentaris d'anorèxia i bulímia, i és que, si s'intenta transmetre que aquest tipus de noies és la moda, moltes adolescents s'hi voldran emmirallar.

Doncs bé noies que vulguin tenir cintura mil·límètrica, que sapigueu de part d'un home que li agraden les dones (una en especial), que això no és atractiu i no és l'estàndard de bellesa ideal per fixar-se com a objectiu. I si a algú li agraden especialment estic obert a que m'ho expliqui.

Els mals de les religions: Àgora

Ahir amb la Nahia vam anar a veure la última pel·lícula de Alejandro Amenábar, Ágora, i no em va deixar indeferent, motivant-me a escriure quelcom com a una de les primeres entrades d'aquest bloc i recomanar a veure-la perquè tothom pugui fer una reflexió. Abans de res però, no contineu llegint en el cas que la volgueu veure, vagi a ser que se m'escapi algun comentari que pogués desvetllar alguna escena o que us condicionés.


Doncs bé, vam sortit del cine indignat amb les religions (més encara que ja ho estem de sèrie), despotricant d'elles, per tot el mal que han fet al llarg dels anys. I és que, segons el meu punt de vista, no és que posi a parir el cristianisme, judeisme, etc., d'una forma directa que podria ajudar al surgiment d'aquesta indignació, no. Simplement exposa uns fets (més o menys basats en fets reals).

I es que afecten negativament en molts àmbits. Políticament parlant, quan una de les religions es converteix en la més forta, abusa del seu poder fent més pobres als pobres pel simple fet de que si ho donen tot als seus deus ja poden sentir-se plens. En l'àmbit científic, el que ens ha arribat a endarrir! Per exemple, en la pel·lícula s'observa com els cristians cremen la biblioteca d'Alexandria amb molts documents importants dels pagans (fet real) pel simple motiu que no cal preguntar-se com funciona l'univers, vagi a ser que es posi en dubte la creació de nostru senyor. I més temes com masclisme, racisme, i no oblidar com moltes de les matances més grans de la història estan justificades en nom d'ésser divins.

En definitiva, veient la pel·lícula ha fet que encara s'estructuressin més les idees respecte a la religió. I amb això no vull dir que no comprengui a la gent que pugui creure en "algo" que la guii a realitzar bons actes a la vida. Les puc arribar a compendre i respectar. El que no es pot ni respectar ni defensar són les institucions que hi ha al davant, les que proclamen que s'ha d'ajudar als pobres, s'ha de compartir, etc. mentre que són les primeres en tenir tota mena de luxes.

Estrenant bloc

jo també vull ser un criticón (veure mitjonsbruts) ...