Ahir amb la Nahia vam anar a veure la última pel·lícula de Alejandro Amenábar, Ágora, i no em va deixar indeferent, motivant-me a escriure quelcom com a una de les primeres entrades d'aquest bloc i recomanar a veure-la perquè tothom pugui fer una reflexió. Abans de res però, no contineu llegint en el cas que la volgueu veure, vagi a ser que se m'escapi algun comentari que pogués desvetllar alguna escena o que us condicionés.
Doncs bé, vam sortit del cine indignat amb les religions (més encara que ja ho estem de sèrie), despotricant d'elles, per tot el mal que han fet al llarg dels anys. I és que, segons el meu punt de vista, no és que posi a parir el cristianisme, judeisme, etc., d'una forma directa que podria ajudar al surgiment d'aquesta indignació, no. Simplement exposa uns fets (més o menys basats en fets reals).
I es que afecten negativament en molts àmbits. Políticament parlant, quan una de les religions es converteix en la més forta, abusa del seu poder fent més pobres als pobres pel simple fet de que si ho donen tot als seus deus ja poden sentir-se plens. En l'àmbit científic, el que ens ha arribat a endarrir! Per exemple, en la pel·lícula s'observa com els cristians cremen la biblioteca d'Alexandria amb molts documents importants dels pagans (fet real) pel simple motiu que no cal preguntar-se com funciona l'univers, vagi a ser que es posi en dubte la creació de nostru senyor. I més temes com masclisme, racisme, i no oblidar com moltes de les matances més grans de la història estan justificades en nom d'ésser divins.
En definitiva, veient la pel·lícula ha fet que encara s'estructuressin més les idees respecte a la religió. I amb això no vull dir que no comprengui a la gent que pugui creure en "algo" que la guii a realitzar bons actes a la vida. Les puc arribar a compendre i respectar. El que no es pot ni respectar ni defensar són les institucions que hi ha al davant, les que proclamen que s'ha d'ajudar als pobres, s'ha de compartir, etc. mentre que són les primeres en tenir tota mena de luxes.
Doncs bé, vam sortit del cine indignat amb les religions (més encara que ja ho estem de sèrie), despotricant d'elles, per tot el mal que han fet al llarg dels anys. I és que, segons el meu punt de vista, no és que posi a parir el cristianisme, judeisme, etc., d'una forma directa que podria ajudar al surgiment d'aquesta indignació, no. Simplement exposa uns fets (més o menys basats en fets reals).
I es que afecten negativament en molts àmbits. Políticament parlant, quan una de les religions es converteix en la més forta, abusa del seu poder fent més pobres als pobres pel simple fet de que si ho donen tot als seus deus ja poden sentir-se plens. En l'àmbit científic, el que ens ha arribat a endarrir! Per exemple, en la pel·lícula s'observa com els cristians cremen la biblioteca d'Alexandria amb molts documents importants dels pagans (fet real) pel simple motiu que no cal preguntar-se com funciona l'univers, vagi a ser que es posi en dubte la creació de nostru senyor. I més temes com masclisme, racisme, i no oblidar com moltes de les matances més grans de la història estan justificades en nom d'ésser divins.
En definitiva, veient la pel·lícula ha fet que encara s'estructuressin més les idees respecte a la religió. I amb això no vull dir que no comprengui a la gent que pugui creure en "algo" que la guii a realitzar bons actes a la vida. Les puc arribar a compendre i respectar. El que no es pot ni respectar ni defensar són les institucions que hi ha al davant, les que proclamen que s'ha d'ajudar als pobres, s'ha de compartir, etc. mentre que són les primeres en tenir tota mena de luxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada